La vida és dura?
Un dia estàvem dinant amb uns amics i vaig veure una escena que em va xocar bastant.
La filla d'un amic, que té 4 anys, li va demanar al seu pare jugar a una cosa que en aquell moment no era viable. El pare li va dir que no, i tot seguit va dir "que aprengui ja que la vida és dura".
Pam!
Vaig pensar que segurament no era conscient que aquesta frase és una creença el limita i que això es podria canviar. I alhora tampoc és conscient (i no el culpo, és normal) que això li està transmetent a la seva filla.
I és greu pensar això? No, podem fer vida normal, clar que sí. Però certament ens estem condicionant i limitant a viure diferent.
M'explico
La vida té moments durs, moments fantàstics i moments neutres.
Em refereixo que, dir "la vida és dura" és una generalització. Una afirmació contundent que no dona espai a valorar de la mateixa manera els moments meravellosos i normals, que els moments durs.
Si em crec aquesta afirmació, donaré més èmfasi als moments durs reafirmant la meva idea que la vida és dura.
"Mira el que m'ha passat! Veus com la vida és dura?"
El cert és que la vida és cíclica, la vida canvia, evoluciona i té moments de tot. I som nosaltres els que decidim com gestionem aquests moments i com els veiem.
Podem veure la vida de formes diferents i això ens condiciona com gestionem les coses que ens passen i com actuem en el nostre dia a dia.
En el cas de pensar que la vida és dura, possiblement també tens una dinàmica més de queixa. De veure amb més importància les coses negatives que passen. Alhora també veus més difícils les coses, entenent que tot costa molt d'esforç.
En canvi, podem entendre la vida com a generosa. Això et farà sentir més confiança, més motivació per veure la part positiva i més activa a fer coses perquè et semblarà més possible.
Què vull dir amb "la vida és generosa"?
Totes les coses que ens passen (a excepció (potser) d'alguns casos realment horribles) ens aporten alguna cosa bonica, positiva o profitosa. I per molt que sembli complicat, és així. Dels moments més difícils que passem, en traiem coses bones.
I això no vol dir que ho hagis de veure tot en positiu, no és això. Vol dir que les èpoques dures que passes, les passes, les gestiones, les sents i són dures. I així i tot, saps que acabaran passant, i saps que t'aportaran alguna cosa, i saps que amb allò evolucionaràs.
D'aquí a entendre que, les parts dures de la vida també són generoses amb nosaltres.
I ja no et dic les èpoques fantàstiques i plenes de felicitat, són un regal. De la mateixa manera que ho són les èpoques neutres, està plena de detalls que són regals.
I altre cop, això dependrà de la nostra interpretació de les coses.
El que et vull transmetre, és el mateix que a totes les persones a les que acompanyo a les sessions:
Podem desvincular-nos de la idea que la vida és dura. Perquè té un pes important que ens esgota i que ens genera una sèrie de dinàmiques que ens fan sentir malament.
I ens podem desvincular si nosaltres canviem la mirada de les coses. No cap a més positives i desconnectades de les emocions. Si no entendre que la vida pot ser molt generosa i que sempre hi ha un raig de llum en les èpoques més fosques.
La vida pot ser d'una forma o d'una altra en funció de la mirada que tu li donis.
Però oju!
Si estàs en un moment dur, pot ser que això et resulti dolorós. Ho entenc, tots passem per aquí. I no et preocupis si ara no ets capaç de veure el raig de llum ni esperançador. Per ara, confia en tu, respira el que sents, busca ajuda, cuida't. Més endavant, quan això sani, podràs veure'n la part generosa. Per ara, que això no sigui un motiu de preocupació. Tot anirà bé.
Si estàs en un moment neutre i t'adones que aquesta creença la tens, planteja't el perquè. Planteja't què et suposa a tu, què et fa sentir, quines dinàmiques has agafat al respecte.
Reflexionar i qüestionar ens ajuda molt a canviar la mirada.
