Primer de tot, sent.

L'altre dia una amiga em va dir "semblo una nena petita" quan es referia a la seva reacció davant d'un conflicte.

I això em va fer reflexionar

El comportament dels infants és autèntic. Expressen el que senten, diuen el que senten. Són transparents.

Expressen la seva alegria, de forma autèntica. És una felicitat connectada totalment amb la seva essència. Ploren quan ho necessiten, s'expressen. Es desfoguen quan s'enfaden...

A mesura que ens anem fent grans ens anem contenint.

Ens desconnectem d'aquesta forma de sentir i expressar-nos perquè ja som persones adultes.

Com sempre, passem d'un extrem a un altre. Fins a tal punt, que si un dia tens un moment d'ofuscació, sents que et comportes de forma infantil.

Dins teu tens una part infantil.

Aquella que connecta amb tu profundament, la que connecta amb les ferides que el pas del temps ha anat acumulant. Dins teu tens una part que sent igual que sentia a la infància.

El problema ve quan tapem aquesta part perquè això és més adult.

Has sentit algun cop molta il·lusió i alguna cosa t'ha fet sentir malament perquè et senties una mica infantil?

Has sentit algun cop que feies el ridícul per expressar corporalment una emoció?

Has sentit mai moltes ganes de plorar i t'has obligat a no fer-ho per no ser assenyalada?

Com a persones adultes hem après que mostrar allò que sentim, no és correcte.

I com ho podem fer doncs?

M'agafa el riure de pensar que totes les persones comencéssim a comportar-nos com ho fan els infants. El món seria curiós!

I, traient aquest moment de broma, no es tracta de passar d'un extrem a un altre. Si no d'equilibrar.

Potser et van educar amb el missatge que, per ser adulta has de deixar d'expressar les emocions. Des de la creença que si ets massa sensible vol dir que ets dèbil.

I no sé si ara intentes educar des d'un altre lloc. La criança respectuosa, té tot el sentit del món.

De la mateixa manera que no tallaries les emocions d'un infant quan plora, no ho facis amb tu.

Quan et passi alguna cosa, troba el moment de connectar-hi. Escolta't, processa, respira. Observa les teves emocions. Les pots sentir, inclús expressar amb qui sentis que et pot sostenir. Observa on es col·loquen en el cos, quina densitat tenen, què et suposen.

Quan sentis molta alegria, gaudeix, expressa't, agraeix-la.
Sent l'alegria, la il·lusió, deixa-la sortir.

Sent la tristesa, la ràbia, la frustració. Connecta-hi, escolta-la. Tot té un perquè, tot connecta amb una ferida, amb la nostra part més infantil. I totes les emocions són benvingudes.

Un cop fet això, ja buscaràs solucions, ja buscaràs la part racional, ja canviaràs allò que hagis de canviar. Podràs entendre millor a l'altre si has tingut un conflicte, podràs veure-ho més racionalment si veus que et pots haver equivocat, podràs calmar-te si estàs a tope d'il·lusió i alegria. Tot el que s'intensifica després baixa i arriba la calma.

Valida't. Sempre.

Tot el que sents està bé.