La metodologia que utilitzo pels acompanyaments és el coaching integratiu

Per què aplico aquestes eines?

No crec que es puguin fer canvis només amb força de voluntat o amb propòsits, perquè si baixa l’energia, és molt difícil mantenir-ho en el temps, i la persona acaba pensant que no té prou força de voluntat. Això genera molta frustració i sensació d’incapacitat. 

Crec que, per aconseguir els canvis que desitgem, ens cal mirar més endins i treballar molt l’autoestima i la gestió emocional. I per treballar això, cal mirar l’origen dels punts que ens estan bloquejant i que no ens permeten tenir una bona autoestima i una bona base emocional. Crec totalment en el fet que cal treballar molt bé la base per tal d’aconseguir canvis que perdurin per sempre. 

És com si tapem la humitat d’una paret només posant pintura a sobre. Tard o d’hora, la humitat tornarà a sortir. El que cal fer perquè no torni a sortir, és anar a l’origen de la humitat i fer la reparació adequada perquè realment no continuï produint taques a la paret. 

Doncs això és exactament el mateix que fem a les sessions, anar a l’origen per tal de desfer els nusos que ens permetin fer canvis reals i perdurables.

I en què es diferencia això de la teràpia? 

A psicoteràpia, es mouen moltes coses, com pot ser ansietat, depressió, traumes, trastorns o dificultats de molts tipus que poden estar interferint al dia a dia i que cal parar-li una atenció i una cura molt importants. Per aprendre a gestionar l’ansietat o bloquejos potents, és important tenir l’acompanyament d’una bona professional, i per tant d’una psicoterapeuta. A més a més, la persona arriba a la consulta amb el tema que li preocupa, té molt d’espai d’expressió i de desfogament i la psicòloga l’ajuda a treballar allò que necessita aquell dia. És un treball fet des de diferents corrents de la psicologia segons el tipus de professional.

La diferència amb l’acompanyament que jo ofereixo és que definim a l’inici uns objectius clars, i les sessions són més dirigides, sempre per resoldre aquells objectius. D’alguna manera, anem al gra (que no vol dir que sigui ràpid), per aconseguir que tinguis les eines que necessites per passar a l’acció. No és un espai de desfogament com a tal, si no que és més de passar a l’acció trobant l’equilibri amb la introspecció.

A més a més, l’aportació de la biodescodificació transgeneracional ens permet descobrir els patrons que ens limiten i bloquegen i que estem repetint de generació en generació. A partir de posar-hi consciència, fem unes dinàmiques que ens permeten modificar aquests patrons i alliberar-nos per permetre’ns una vida millor. També permet veure com el nostre cos somatitza mitjançant malalties o símptomes, aquelles ferides no resoltes en el nostre interior.

El mètode és compatible amb anar a teràpia?

Des del meu punt de vista, les dues pràctiques es poden complementar. No hi ha problema a fer les dues coses alhora, sempre que es comenti primer amb la psicòloga i ella hi estigui d’acord. Transparència sempre. Perquè potser ella considera que, de moment que vius, no és adequat. Això va molt en funció de moments i de persones.

En l'àmbit pràctic, sí que és compatible, ja que s’obtenen eines diferents i està fet amb mètodes diferents.

Si sents que tot el que llegeixes et ressona, et convido a apostar per tu i iniciar aquest camí!