Modèstia a part

L’altre dia una amiga em va dir “no està bé que jo ho digui, però soc molt bona parlant en públic i m’ha resultat molt poc fer la xerrada”.

És fotut. Ens costa molt dir una cosa positiva sobre nosaltres sense acompanyar-ho de frases com:

• No està bé que jo ho digui

• Modèstia a part

• No ho hauria de dir jo

• No tinc àvia

De la mateixa manera, sentim molta incomoditat quan algú ens fa un elogi. Tendim a rebatre’l o a no agrair-lo perquè no ens sentim a gust.

• Ui, què va!

• Però si tu ho fas millor!

• No és per tant

  Potser l’acceptem, però no del tot. I donem les gràcies sents una certa incomoditat… com si no t’ho acabessis de creure…

Però, què coi ens passa amb els elogis? Està mal vist parlar bé de nosaltres?

Primer de tot pensem en una persona “creguda”.

Són les persones que diuen de forma molt fàcil aquelles coses que fan molt bé o creuen que saben fer molt bé. Generalment ho fan amb insistència, amb molta seguretat i un tó contundent. Algunes vegades això provoca incomoditat i inferioritat a la gent del seu entorn.

I, per què ens molesta aquesta actitud?

• Perquè ens sentim inferiors. Sentim que no sabem fer-ho tan bé o que no som tant “x” com ella.

• Creiem poc en nosaltres i desitjaríem poder dir amb la mateixa seguretat una cosa positiva de nosaltres.

• No són certes les seves afirmacions i ens incomoden.

• Socialment està mal vist elogiar-se.

Si t’hi fixes, ens agradaria poder afirmar amb normalitat allò que sabem fer bé, però com que socialment està mal vist, tenim por de semblar una persona “creguda”.

El cert és que, quan una persona és molt “sobrada” en realitat té por a no ser reconeguda. I ho és quan està portat a l’extrem. En canvi, quan ens costa acceptar o fer-nos un elogi, estem a l’extrem contrari.

És important que sàpigues que dir coses positives sobre tu, no et converteix en una persona sobrada. Estàs posant en valor el que saps fer bé i és bonic que et felicitis i ho expressis. Això et farà sentir més seguretat, t’ajudarà a tractar-te millor i sentir més preparació per evolucionar.

Altres motius pels quals ens incomoda un elogi, és el fet de pensar que ens enganyen. No ens ho creiem o pensem que hi ha un interès rere d’això.

Cert és que hi ha persones que utilitzen l’elogi com a manipulació. De fet, a mi em va passar en una feina. Una companya no parava de dir com de bona era en una tasca perquè jo li fes. Al cap de poc temps me’n vaig adonar i vaig veure que era una manipulació.

Tot i així, això passa de forma molt puntual.

En general, no ens ho creiem perquè tenim baixa autoestima. Creiem molt poc en nosaltres, ens tractem malament, i ens costa reconèixer que una cosa la fem bé perquè no sabem posar-la en valor.

I per què no valorem el que sí que fem bé?

Amb això m’hi trobo molt a les sessions. Quan pregunto què saben fer bé, no ho saben respondre.

Això passa perquè aquelles coses que sabem fer bé, generalment ens resulten fàcils.

Alhora, ens han ensenyat que el que té valor en aquesta vida és allò que ens ha costat esforç.

Per tant, com que allò que sabem fer bé no ens costa tant d’esforç, no ho posem en valor.

Un altre motiu és perquè en la nostra infància no s’han valorat aquelles coses que feiem bé i/o ens han remarcat molt les coses que fèiem malament. En conseqüència, sempre hem sentit inferioritat i/o que no mereixem elogis.

Sigui pel motiu que sigui, és important que et reconeguis, que et felicitis i que puguis verbalitzar de tant en tant aquelles coses que saps fer bé.