Què hem d’aprendre per sentir-nos més forts/es?
Recordo que fa uns anys, agafava llibres d'autoajuda a la biblioteca o en una llibreria i em feia vergonya. Pensava... què pensaran de mi en el taulell? Que soc dèbil, estic perduda i necessito aquests llibres per obtenir respostes?
En general, hi ha rebuig pel creixement personal i l'autoconeixement. Pensem que són coses més aviat hippies, hierbas, o com li vulguis dir. Tot allò que sigui emocional i espiritual encara desperta una certa desconfiança o una falta d'importància per aquell qui no ho està vivint.
Creiem que hem de ser persones fortes (com si ser emocional no ho fos), que hem d'estar sempre bé i que no tenim motius per sentir que ens falta res (perquè sort en tenim de la vida que tenim).
Però això és mentida. Tothom té inseguretats, pors, creences limitants. Tothom té ferides de la infància, mancances emocionals i etiquetes posades.
I per això hem d'aprendre gestió emocional
Entendre què em passa, perquè em passa i com puc gestionar-ho per curar aquesta ferida que tinc. Per passar de sentir inseguretat a sentir seguretat, per dialogar amb la por i sentir que es queda en un segon pla i que soc capaç de fer moltes més coses de les que crec.
Necessitem conèixer-nos i créixer emocionalment per gestionar pors com la de perdre una feina. I encara més clar si aquesta feina no m'agrada.
Tenim por a perdre una cosa que no ens fa feliços/es. I tenim aquesta por perquè ens fa por no rebre un sou a final de mes i a no trobar una feina després d'això.
Tens por a no rebre un sou a final de mes perquè no et saps gestionar econòmicament. Perquè no saps què gastes, ni amb què gastes ni tan sols perquè gastes. Perquè penses que el món és escàs, que els diners s'acaben i que tu mai en podràs tenir. Perquè la creença social per excel·lència és que els diners són difícils de guanyar i que només alguns en poden tenir.
Però... Què passaria si et fan fora? En comptes de tenir-li por, pots començar a buscar informació per preveure què podria passar.
Conèixer què cobraries d'atur i quina part de les despeses pots cobrir. Conèixer quant de temps podries estar així.
Aprendre a gestionar la teva economia i estalviar per poc que es pugui (ni que siguin 10€, tot val) Però aprendre'n no vol dir només fer un excel. Vol dir pensar en què gastes i perquè gastes, vol dir canviar de mentalitat (d'escassetat a abundància) i altre cop estem en la gestió emocional.
I després entrem en la por a no trobar una altra feina. Aquí és quan sorgeixen tots els mals pel que fa a autoestima i inseguretat interior. No en sé prou, no valc prou, ningú em contractarà, ningú em contractarà amb l'edat que tinc, etc.
I també pensaments basats en creences com: trobar feina és molt difícil, hem de valorar la feina que tenim perquè hi ha molta gent que no en té, el mercat està molt complicat...
Per això és important la gestió emocional. Per aprendre a estimar-te tal com ets, per aprendre a veure tot el valor que tens. Per permetre't brillar. Per potenciar les teves fortaleses i treballar les dificultats. Per canviar aquest desempoderament irreal que sents sobre tu mateix/a i veure que ets una persona súper vàlida i capaç de fer moltes més coses que les que imagines.
Per tant, en comptes de posar en un primer pla la por que et paralitza, buscar eines per gestionar-la. I també pensar i buscar informació real.
En què buscaries feina si n'haguessis de buscar? Seguiries fent el mateix? Quins recursos coneixes per buscar-ne? Com et sents amb tu professionalment? Si sents inseguretat, buscar ajuda per millorar aquesta autoestima i potenciar els teus punts forts i cuidar i practicar els que et costen més.
Si no trobes feina durant un bon temps, crea-la tu. Abans que estar sense fer res i sentint angoixa per no trobar-ne, busca la manera de crear algun projecte que t'ompli i no necessiti una gran inversió. Tens habilitats per fer-ne (i aquí entra altre cop la gestió emocional)
Estàs a gust a la feina actual? Pot ser que, si et fan fora sentis un alliberament i una empenta de la vida per fer el canvi que realment desitges.
I per acabar... No em cansaré mai de repetir que:
