El present et permet escriure el futur
Penedir-se del que vam fer en un passat és molt habitual. Moltes persones no se senten a gust amb el seu present i es castiguen pensant que haurien d’haver pres altres decisions.
“Hauria d’haver estudiat una altra carrera”
“Hauria d’haver aprofitat més els estudis i no distreure’m amb tonteries”
“Hauria d’haver aprofitat per viatjar més”
“M’hauria d’haver independitzat més tard i estalviar més”
Frases com aquestes són molt habituals. Però clar, estan fetes a partir del coneixement que tenen ara.
Si haguessis tingut la informació que tens ara, segurament ara faries les coses diferents. Però la veritat és que abans no tenies aquesta informació i tot i així, te’n vas al teu “jo” passat i el castigues per “haver pres males decisions”.
Creus que ara ets la mateixa persona que fa 10 anys? Creus que amb 18 anys podies saber ni la meitat del que saps ara? Creus que tenies capacitat per veure les coses com ara? NO, CLAR QUE NO.
En aquell moment, vas fer les coses el millor que vas saber.
En aquell moment tenies unes mancances, vivies amb una mirada diferent, et faltava molt per aprendre. I no té cap utilitat culpar-te per allò, perquè l’únic que aconsegueixes és barallar-te amb tu i castigar-te, i això genera molta frustració.
En comptes d’això, parla amb el teu “jo” més jove i diga-li que ho va fer el millor que va saber i que està molt bé així. Perquè ho vas fer tan bé com sabies.
Tingues en compte que, allò que vas fer, t’ha portat a ser qui ets ara.
Un cop arribes a fer les paus amb el teu “jo” passat, falta veure què és el que ara t’està fent sentir malament. El problema ve quan vols canviar alguna cosa, però et capfiques amb totes aquelles conseqüències que puguin tenir en el teu futur, la decisió que prenguis ara. Normal, tenint en compte tot el que t’has castigat amb el teu “jo” passat, no vols repetir el mateix en un futur.
A més a més, penses que la incertesa està carregada de coses negatives i això no et deixa veure la part positiva. Analitzes tant les conseqüències negatives que pot tenir la teva decisió, que et quedes en el que s’anomena la paràlisi per anàlisi. Estàtic, bloquejat.
Però a més a més, d’aquí 5, 10, o els anys que siguin, tampoc seràs la mateixa persona. Per tant, com pots saber què és el millor pel teu “jo” del futur?
Sí, evidentment hauràs de tenir un mínim seny i prendre precaucions, això no t’ho treu ningú. Però, un cop posat l’arnès de seguretat, mira cap on vols anar.
El que et pot fer sentir millor és ser el màxim coherent amb tu en aquest moment, amb el teu “jo” actual. Si actues ara com realment desitges, aniràs dia rere dia construint un futur. I aquest futur, sempre serà el present. Perquè aniràs fent pas a pas en funció de la teva pròpia coherència i adaptant-te al teu “jo” actual de cada moment.
